La nostra història

El model que van començar a traçar Josep Arumí i Carme Bou, que en casar-se, l’any 1955, van decidir obrir una botiga de queviures. Ho van fer just al costat de la caseta que en Pepet, paleta de professió, s’havia anat construint –“els dissabtes i diumenges durant cinc anys”– als afores de Santa Eugènia.

Lloc de pas per excel·lència, van ser els clients qui els van animar a servir alguns cafès, refrescos, “o la barreja de bon matí”. El negoci va anar prenent volada, fins al punt que l’any 1960 van decidir obrir el restaurant. “Vam començar a tenir tanta feina que vaig haver de deixar de fer de paleta”, rememorava l’avi Arumí.

A principis dels anys 70 es van veure obligats a incorporar un cuiner, José Luis Domínguez, que llavors treballava al Parador de Vic, i que 40 anys després continua darrere els fogons de L’Arumí. El conill amb allioli, la vedella rostida o l’ànec amb peres van aconseguir fer les delícies d’una clientela d’allò més heterogènia, en uns anys que s’arribaven a servir un centenar de menús diaris.

Als anys 80 es va produir l’entrada de la segona generació al capdavant de Ca L’Arumí. Els dos fills del matrimoni, en Josep i en Joan, i les dues joves, Maria Àngels Isern i Isabel Calzada, respectivament, aprofiten per ampliar el restaurant i per donar una nova empenta al negoci.

El peix passa a ser una de les grans especialitats de la casa, al costat de plats que han fet fortuna, com el filet amb foie i reducció de ratafia, el carpaccio de vedella o la cua de toro al vi negre. Una cuina posada al dia per a un establiment que, de la mà de la tercera generació, està posant les bases per afrontar el futur amb garanties.